La llar d'infants Les Rovires: crònica d'un desgovern anunciat
- palleja psc
- Apr 9
- 4 min de lectura
La planificació no forma part del diccionari polític del nostre Ajuntament.
El que sí hi trobem és una gestió d’apaga-focs permanent, que es repeteix com un patró malaltís en gairebé tots els serveis municipals: des de la neteja viària, passant per la zona esportiva municipal, l’Espurna… i avui, tristament, tornem a parlar de la Llar d’Infants Les Rovires.
Hi ha serveis públics que, pel que representen, no poden fallar mai. Un d’ells és l’educació infantil.
Una llar d’infants no és només una escola. És un refugi segur per a la primera infància, un espai de confiança per a les famílies, i un compromís col·lectiu amb el futur d’un poble.
Però què passa amb La llar d'infants municipal Les Rovires?
Bàsicament, gairebé de tot.
Passa que el contracte va acabar.
Passa que han esgotat dues pròrrogues forçoses.
Passa que avui no hi ha contracte vigent.
Que no hi ha notícies oficials de cap licitació, i que ningú explica res.
I sobretot, passa que qui ho paga són les treballadores, les famílies i la confiança ciutadana. Perquè quan no es governa amb responsabilitat, la improvisació esdevé norma. I la norma, una injustícia i ja no parlem dels pagaments erronis que fem tots i totes per compensar la gestió actual, per dir-ho d'alguna manera.
Però anem per capítols, perquè això és gairebé una història interminable de fets que no haurien d’haver passat.
🔹 2007 – El naixement d’un servei públic
El 17 de juny de 2007, el Ple municipal aprova l’adjudicació del servei a El Guirigall S.L. (Les Rovires)
El 4 de setembre del mateix any, es signa el contracte: 15 anys de durada, amb possibilitat de dues pròrrogues anuals. El calendari era senzill: el contracte finalitzava el 31 de juliol de 2022.
L’Ajuntament tenia quinze anys per preparar el relleu, el futur, la licitació. Quinze anys.
⚠️ 2018: Les treballadores, a punt de quedar-se sense nòmina
Però els senyals d’alarma no van trigar a aparèixer.
El juny de 2018, El Guirigall alerta l’Ajuntament per escrit: si no s’abonen les compensacions pendents dels cursos 2015–2017, no podran pagar les nòmines de 12 treballadores.
Ho fan primer per correu electrònic, ho reiteren en un burofax adreçat als grups municipals, i ho deixen clar: no tenen liquiditat per continuar.
L’Ajuntament, després d’acusar l’empresa de “no ajustar-se a la realitat”, acaba reconeixent, en un informe intern, que les liquidacions estaven bloquejades per manca de documentació i per retard administratiu.
Finalment, el 03/07/2018, el Ple aprova una mesura d’urgència insòlita: l’Ajuntament (els veïns i veïnes) assumeix el pagament directe de 27.704,73 € per garantir les nòmines dels mesos de juny i juliol.
No era un rescat. Era una confessió pública de desgovern.
💸 2021–2022: Compensacions, pegats i cap pla
Tres anys després, la història es repeteix.
S’aprova una compensació econòmica de 31.522,96 € per cobrir el desequilibri financer del curs 2018/2019.
L’any 2022, l’Ajuntament redueix les tarifes de forma unilateral, provocant un nou desequilibri. El Guirigall presenta un recurs de reposició i alerta: la situació és insostenible.
La resposta institucional arriba amb un pegat provisional: una compensació de 30.555,00 €, aprovada en Ple el 27/06/2022. Però no hi ha licitació. S’acosta el final del contracte. I ningú mou fitxa.
El 28/07/2022, amb el temps esgotat, el Ple aprova una pròrroga forçosa per un any. La primera.
🕳️ 2023: Noves alertes, nou silenci
L’empresa, que continua prestant el servei, torna a avisar:
“El contracte acaba el 31/07/2023 i no hem rebut cap instrucció.”
📅 06/07/2023, registre RE-2625/2023:
“Acceptem la pròrroga, però demanem garanties econòmiques. No podem continuar així.”
I què fa l’Ajuntament? Aprova una segona pròrroga forçosa el 27/07/2023.
Cap licitació. Cap projecte nou. Només silenci i improvisació.
En aquest ple el nostre grup #pscpallejà va demanar explicacions del motiu de tenir que utilizar la 2. prórroga després de 16 anys ja, com sempre, moltes voltes, poques respostes i més excuses. Però continuem, encara hi ha més...
⚖️ 2024: El cop judicial
El 31/10/2024, el Ple aprova l’execució de la sentència 446/2023, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona.
El resultat? Una condemna per incompliment de les obligacions contractuals durant els cursos 2017/2019. Perquè no va fer la seva feina. Perquè no va garantir l’equilibri econòmic. Perquè va fallar.
Any | Concepte | Import (€) | Font oficial | Observacions |
2018 | Pagament directe de nòmines juny i juliol (12 treballadores) | 27.704,73 | Ple extraordinari i urgent 03/07/2018 | Per evitar l’aturada del servei. Acord per unanimitat. |
2021 | Compensació curs 2018/2019 | 31.522,96 | Ple ordinari 21/06/2021 | Reconeixement de desequilibri financer |
2022 | Compensació provisional curs 2021/2022 | 30.555,00 | Ple ordinari 27/06/2022 | Import a compte, subjecte a revisió tècnica posterior |
2024 | Execució sentència 446/2023 – JCA núm. 13 (compensació addicional) | 20.750,79 | Ple ordinari 31/10/2024 | 8.231,32 € per 2017/18 + 12.519,47 € complement 2018/19 |
— | Costes judicials imposades per sentència | fins a 300,00 | Ple ordinari 31/10/2024 | Costes màximes fixades pel Jutjat. No incloses en el total de l’acord inicial |
— | Interessos legals | pendent | Sentència 446/2023 | S’han de calcular i abonar un cop efectuat el pagament del principal |
Pots consultar tota la informació a les actes de l'ajuntament
I això només pel que fa a les compensacions directes. Sense comptar els costos d’inseguretat jurídica, costos reputacionals, ni la pèrdua de confiança ciutadana.
❌ El silenci com a estratègia política
A dia d’avui, ja han passat +17 anys, no tenim cap notícia que s’estigui preparant cap nova licitació per garantir el futur del servei. I si s’està fent, per què no se’ns informa?
Estar en una situació de majoria absoluta no eximeix el govern municipal de complir amb la seva obligació institucional: informar, compartir, rendir comptes.
Aquest silenci és una manera de dificultar la fiscalització i el control, evitar la participació de l’oposició, i reduir l’espai democràtic.
Com hem dit al començament, una crònica plena de despropósits, d'anar apagant focs excusant-se sempre en el demès, han tingut +17 anys per buscar solucions i aixì ens trobem avui, cada vegada més a prop del final de curs i sense cap explicació de res.
Ho vam dir i ho seguim demanant: Què passa amb les Rovires?
