Quantes persones grans viuen soles a Pallejà?Quan la solitud no es tria
- palleja psc
- Jun 12
- 2 min de lectura
Actualitzat: Jul 22
A Pallejà, com en molts altres pobles, la solitud de les persones grans és una realitat que creix sense fer soroll.
Una realitat que no sempre es veu, però que es nota —i que, sobretot, es pateix.
Moltes persones grans viuen soles. Algunes per decisió pròpia.
Però moltes altres no ho van triar: van quedar vídues, els seus fills van marxar, les amistats ja no hi són o, simplement, el seu cos ja no els permet sortir amb la mateixa freqüència. Aleshores, es queden dins. I el món deixa de preguntar per elles.
QUANTES PERSONES GRANS VIUEN SOLES A PALLEJÀ?
No ho sabem.
No existeix cap cens actualitzat que permeti identificar quants veïns i veïnes d’edat avançada viuen sense xarxa familiar ni suport proper.
I sense aquesta informació, no hi pot haver una política útil possible.
✅ EL QUE PROPOSEM
A municipis veïns, com Molins de Rei, ja s’ha implementat el Programa Radars: una xarxa comunitària que compta amb la participació activa dels comerços, serveis públics, farmàcies, veïnat i entitats.
“La fornera que veu que fa dies que no ve.
El veí que troba a faltar el seu bon dia.
El carter que troba la correspondència acumulada.
La veïna que escolta un silenci que abans no hi era.”
Aquestes senyals existeixen. Però algú les ha de recollir. I donar-hi resposta.
Un programa que observa, avisa i acompanya, amb protocols clars, coordinació entre serveis i, sobretot, compromís humà.
TOTS FORMEM PART D’AQUESTA XARXA
📍 Per què a Pallejà no?
Des del nostre Grup Municipal Socialista, proposem tres mesures concretes:
Un cens local urgent de persones grans que viuen soles.
Activar una xarxa de detecció precoç, amb la col·laboració del CAP, farmàcies, comerços i veïnat.
Posar en marxa un programa municipal d’acompanyament, amb recursos, coordinació i seguiment.
Quan la solitud no es tria.
Cuidar la nostra gent gran no pot dependre de la bona voluntat ocasional.
Ha de formar part del compromís polític estable de qualsevol ajuntament responsable.
Cuidar no és només atendre quan ja és massa tard.
Cuidar és avançar-se, construir xarxa, mirar als ulls i dir: no estàs sola, no estàs sol.
Com tantes vegades, Pallejà es queda enrere.
Mentre altres municipis ja actuen, aquí seguim sense un pla, sense cens, sense una xarxa organitzada per cuidar aquells que més ho necessiten.
No és per manca de recursos, és per manca de decisió i interès
Quan la solitud no es tria.
